"Arrels" es un tema del grup osonenc "Esquirols" que es va publicar dins el disc "Fent Camí" de 1975. Es un tema molt adient per el contingut específic dels fills que deixen la llar i les arrels que duen d'un lloc a l'altre. El ser humà es caracteritza per clavar les seves arrels en un lloc determinat i créixer amb elles. També passen de generació en generació. "Els fills que em segueixin potser marxaran però vagin on vagin constants clavaran les seves arrels". Aquesta cançó ha sigut el referent des de que la Isa i jo ens varem casar ara fa 32 anys. Es una canción que la hemos cantado desde hace muchos años en los grandes eventos familiares. Ha marcat la nostra vida durant molts anys, també al Perú, en el casament del meu germà Ignasi amb la Carla, va sonar el tema, al igual que en el casament de la meva filla Goizargi amb el Fernando, ara fa any i mig. Ha sido siempre el tema, la canción de siempre, muchas veces la he tocado con la guitarra y la he acompañado a toda la gente que se ha reunido conmigo para cantarla en los grandes eventos familiares.
Els Esquirols fou un grup de musica folk català nascut al poble de L'Esquirol, al cor del Collsacabra (Osona). Comenzó en 1968 -1969 y terminó en 1986. Vivió un momento de cambios históricos en el que cantar en catalán era todo un reto. Esquirols es caracteritzà per fer unes cançons compromeses amb el seu temps tant per les lletres, a voltes satíriques, a voltes emotives o contundents com la seva voluntat per arribar a un públic majoritari. El origen del grupo viene dado por unas colonias infantiles que se desarrollaron en L'Esquirol, un municipio de la provincia de Barcelona en la comarca de Osona, en la que los monitores, imitando a grupos de folk cantaban canciones actuales y populares. Estamos hablando de los años 1968 - 1969. Aquells monitors eren Josep Casadesús, Joan Crosas, Joan Vilamala, Jaume Font, Rosa Maria Sadurní, Pep Molas, Anna Molas, i Montse Corominas. A partir de 1969 sis d'aquells monitors (Sense les darreres dues noies) actuen a l'Esquirol i es donen a conèixer a la Plana de Vic. (Roda de Ter, La Gleva , Folgueroles) A partir d'aquells moments comencen a actuar a diferents indrets de Catalunya: Osona, El Bages, El Ripollès, El Berguedà i l'Anoia. En 1972 y con dos años de rodaje y con un montón de canciones propias deciden grabar su primer disco. pero la discográfica Edigsa les pide que antes graben un disco con canciones de montaña y excursionismo. Así nace "Cants al vent" en 1973, que recoge piezas populares de otros autores y algunas de su propio repertorio. (Va passar a Collsacabra i Rústic-Camp) L'àlbum ve acompanyat de un text introductori on es pot endevinar tota una declaració de intencions. A l'any 1975 s'incorporen al grup Dolors Roca provinent del Duo Ausona i el violoncel·lista Rafael Sala i graven el seu segon disc "Fent Camí" on les cançons son totalment pròpies. Dado el estilo del primer disco se les etiquetó como "Xirucaires" también llamados así por dedicarse mucho a las canciones de montaña. Etiqueta que les costó mucho quitarse de encima. El disc de 1975 (Fent Camí) va tenir un gran èxit i es van popularitzar molt depressa algunes de les cançons que el formaven com "Arrels, Fent Camí, Conte Medieval...Dos años mas tarde se incorpora el pianista Ramón Estrada, elevando la formación a nueve miembros y tambien con ello el carácter técnico y cualitativo de sus composiciones. Se rodean de ciertos músicos que participan con ellos en sus giras y conciertos como es el caso del batería Santi Arisa. Així aquest mateix any editen "Colze amb colze" amb una cançó que encapçala el disc "Al banderer de la pau" dedicada a Mossen Lluis Xirinachs i a la seva lluita per l'amnistia per els presos polítics. Aquesta i altres cançons del disc situen a Esquirols dintre de la cançó protesta (Cada dia es un nou pas, Ahir va començar). Se multiplican sus actuaciones a partir de 1978 llegando a actuar en Tübingen en Alemania. Ese mismo año editan su tercer disco "Licor de herbes bones" y lo presentan en muchas capitales de comarca. Canciones como "Mots, Maika y Maria" conforman este bello disco con un alto grado de cualidad. Estos temas pasan a formar parte de una generación. Durant aquests anys deixen el grup Rafael Sala, Pep Molas, Rosa Maria Sadurní i en Jaume Font. Així a l'any 1978-1979 es consolida el que seria la formació definitiva del grup: Joan Crosas (Guitarres, mandolina, bouzouki i veu) Joan Vilamala (acordió, harmònica, percussions i veu), Dolors Roca (guitarra i veu), Ramón Estrada (piano) i Josep Casadesús (Contrabaix i veu). El dia de Sant Jordi actuen amb gran èxit al teatre Romea de Barcelona aconseguint en un concert multitudinari un gran ressò mediàtic. Varen actuar en una campanya en defensa de la terra per unes extraccions d'urani que amenaçaven al Collsacabra. Recolzant al grup hi actuaren en el camp de futbol de l'Esquirol: Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Sisa, Rafael Subirachs, Ramón Muntaner i Pere Tàpies entre altres. Allí es cantar per primer cop un dels temes més reivindicatius del grup. El famós "Torna, torna Serrallonga" Més de 6.000 persones hi participen donant un gran cop de ma al moviment anti extraccions amb un gran èxit final del moviment. El tema es convertí en tot un himne. Diversos discos aparecen antes de su inesperado final en el que en medio de su gran popularidad, su gran cantidad de compromisos adquiridos y su calidad musical en esos momentos hacen que no se entienda el final de este gran grupo, en el que parece que algunos de sus principales integrantes como Dolors Roca y Joan Crosas en 1985 opten por la profesionalización en otros ámbitos como el doblaje y el teatro en el caso más particular del actor Joan Crosas....Molt bon tema...Delicatessen.
